4. Les civilitzacions fluvials

Egipte i Mesopotàmia van ser les primeres i principals grans civilitzacions gràcies a la seva situació geogràfica, que era molt similar. Aquestes durant el Neolític es van anar assentant a la vora de grans rius. Eren pobles que vivien al Mediterrani Oriental i a l’Orient pròxim, caracteritzats per un relleu de planes, mesetes i muntanyes i un clima càlid sec amb una vegetació escassa on abundaven els deserts. Aquestes propietats feien que la gent anés a viure als màrgens dels grans rius en llocs apropiats per a aprofitar bé les seves aigües per mitjà de la irrigació. Eren pobles agricultors i ramaders que van desenvolupar un Creixent fèrtil
important comerç interior i exterior i
practicaven la navegació
Al principi, en el començament de l’agricultura, es van anar desenvolupant les grans civilitzacions generalment a les valls fèrtils dels rius. Aquestes preparaven les terres per a la retenció de l’aigua, utilitzaven terrenys per a cultius, que després de les inundacions es convertien en fèrtils, seguien cursos d’aigua i llits per a la inundació intermitent per les petites desviacions i realitzaven obres de conducció, regulació i captaven aigua per a l’explotació de terrenys fèrtils amb carència d’aquesta.

Aquestes dos civilitzacions eren anomenades “ mitja lluna fèrtil” ja que ocupen les terres que van des del Mar Roig fins al Golf Pèrsic.



La regió de Mesopotàmia estava situada a l’Asia Menor entre els rius Tigris i Eufrates. Aquests rius van ser la influència més destacada que va permetre el desenvolupament d’aquesta important civilització. Era una terra de gran riquesa natural que va atraure des de la Prehistòria a poblacions humanes procedents de llocs més pobres. Era una zona d’escasses plujes, de terreny poc productiu i fàcil de llaurar amb l’aigua suficient per a una bona producció agrícola. Però degut a lescrescudes descontrolades I baixades dels rius va ser necessari regular el seu llit constriunt dics i canals. Els rius van afavorir també el comerç entre pobles I, enormement, el seu gran desenvolupament cultural, agrícola i ramader.

Egipte
Aquesta civilització es va desenvolupar a la vall del Nil. Es diu que Egipte va ser un do del Nil, ja que resumeix perfectament les seves característiques geogràfiques. Fóra del riu només hi havia desert (el Sàhara), el que el convertia en un pais aïllat i original. La vall del Nil oferia un terreny ecològic privilegiat, una vegetació i una fauna riques i variades, que van atraure els caçadors i pastors nòmades, els quals es van convertir en agricultors sedentaris.



La vida dels egipcis depenia dels cultius de les terres inundades pel Nil; bàsicament l’agricultura i la subsistència estaven centrades en al cicle d’aquest. Hi habia tres estacions: Akhet, Peret, y Shemu. Akhet, l’estació la inundació, duraba del juny al setembre. Després, el nivell del riu tornava a baixar i quedava, a les seves ribes, una capa de llim, que era com matèria orgànica molt fèrtil, rica i bona per al cultiu, preparada per al pròxim cultiu. En el Peret, estació de la sembra entre octubre i febrer, els grangers esperaven fins que drenava l’aigua, i araven i sembraven el ric sòl. Finalitzat el treball, irrigaven utilitzant dics i canals. Sequia el Shemu, cultiu del març al maig, quan es recolectava amb eines de fusta. Per a resguardar-se de les insuficiències i els excesos del Nil, van constuir tot el sistema de regadiu. Així és com es va anar configurant, en cada gran conca de regadiu, una regió agrícola o província amb la seva administració